L’amo de Son Frare té
sa mula qui no vol batre.
Un homo amb una sabata
no pot anar p’es carrer.

Jo me passejava un dia, per lo jardí de Santa Ana.
Vegí la Mare de Déu que el Misteri contemplava.
-¿De què anau, Mare de Déu? -¿I de què anau, vós, madona?
-¿No sabríeu un molí que molgués de tota cosa,
moldria los meus pecats, jo que som tan pecadora?
-Vendreu el Divendres Sant, el capvespre, a darrera hora;
trobareu mon Fill en creu, qui tots los pecats esborra.
La creu serà el bon molí i la corona la mola,
i l’aigo que en brollarà serà la sang preciosa,
i la nafra del costat serà la síquia bona;
la farina que farà serà l’hòstia amorosa.
No en menjaran los jueus, d’aquesta pasta tan bona,
que és feta pels cristians que han tenguda la fe bona.

Des que vaig caure soldat,
ses dones no em volen veure.
¿Elles que se deuen creure
que Déu m’ha desamparat?