Jo me passejava un dia, per lo jardí de Santa Ana.
Vegí la Mare de Déu que el Misteri contemplava.
-¿De què anau, Mare de Déu? -¿I de què anau, vós, madona?
-¿No sabríeu un molí que molgués de tota cosa,
moldria los meus pecats, jo que som tan pecadora?
-Vendreu el Divendres Sant, el capvespre, a darrera hora;
trobareu mon Fill en creu, qui tots los pecats esborra.
La creu serà el bon molí i la corona la mola,
i l’aigo que en brollarà serà la sang preciosa,
i la nafra del costat serà la síquia bona;
la farina que farà serà l’hòstia amorosa.
No en menjaran los jueus, d’aquesta pasta tan bona,
que és feta pels cristians que han tenguda la fe bona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Romanços religiosos
Artà
Assonant
138
IV
Enc que rebent tot el món,
lo que dic s'ha de seguir.
Jo ric amb els que hi ha aquí
i pens en els que no hi són.
Al•lota més capritxosa
no en ’via vista cap mai:
amb un cop rompé es mirai
perque no la feia hermosa.
Estimadeta amoreta,
mon cor que us estima tant!
¿Pensareu en aquell sant
que du sa carabasseta?