No hi ha ofici més trist,
germans, que és es d’un missatge:
menja pa sens companatge,
ni olives, ni formatge,
i llavò té sa vantatge
que de ca seva és mal vist.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Missatges
Poble
Campanet
Núm de glosa
902
Volum
II
Altres cançons relacionades
No fieu d’es frares,
que són polissons:
a davall ets hàbits
duen es calçons.
Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Jo me’n vaig d’aquí a la fresca,
si sa somera no em toma.
Senyora, guardi sa poma
per un senyor que ho meresca.
Tradicionari de Mallorca
