¿Sabeu què em va dir mu mare,
amor, per amor de vós?
Que he mester dos teixidors
que me facen mocadors
per eixugar-me sa cara.

Mu mare, no el vui fuster:
no m’agrad d’estellicons!
Pagès, i formatjaré
i faré bons fogassons!

Mu mare es queixa de mi,
i jo tenc raó sobrada.
¿Què he de fer d’estar colgada
sense poder-me adormir
mentres senta per aquí
aqueixa veu regalada?