De dalt a baix faç s’estella,
i en esser en terra la cui.
Na Bet és meva i la vui,
i la’m mir de tan bon ui
com si fos casat amb ella.

A Alaró són llevats agres;
ja ho haureu sentit contar,
que volien baratar
el Sant Cristo amb pastanagues.

En un principi bé anava:
a sis triava es torró
i bon temps per cohir-hó,
lo que es pagès desitjava.