No és afronta sa pobresa
per tot vivent cristià.
Quan morí es meu germà
deu infants te va deixar:
per tu és estat i serà
sempre sa millor riquesa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Artà
Núm de glosa
1310
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa partida guanyadora
tenc, i no la’m vols guanyar:
com te deman per casar,
dius que no vas casadora.
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
-Bon dia, mestre Salem;
¿a on teniu sa novia?
-A dins sa cuina qui aguia
amb quatre tions d’infern.
Tradicionari de Mallorca
