No em voldria morir mai;
sempre estar així com estic:
ni més pobre, ni més ric;
ni més jove, ni més jai.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Benestar. Descans. Dormició
Sineu
140
III
Fadrí qui té anomenada,
sempre té on passar el temps.
Mariner, tu qui pretens
en dur la vela posada.
Dos pastors diuen això:
-¿Me vols donar una euveia,
i així ne tendrem iguals?
-¿Tu que me’n vols donar una,
i en tendré la mitat més?
¿Quantes ovelles ha de tenir cada
pastor?
Un, set; l’altre, cinc.
Males llengos han bastat
per fer-me apartar de vós.
Voluntat me tengueu vós,
que jo encara no he mudat.