No digueu mal de Llubí, que jo ho som, i no em sap greu. Un homo coix de Sineu tupà la Mare de Déu, un dia, enmig d’es camí.
Llubí
Sant Antoni feia llesques a sa vorera de mar, i un xueta hi va anar a dar-li ses bones festes.
A Son Ramis, saps quin bull! tots es fadrins hi fan pressa. Allà on veuen que vessa van a fer-hi caramull.
Jo vaig sembrar l’any coranta faves a Binifaldó: d’aquí me ve, bona amor, sa meva riquesa tanta.
