Amoreta, d’aquí envant
començaràs s’escarada,
a un racó estirada,
devora un bres, engronsant.
L’amo, ¿per què feis això?
En mirar-me, vós ja reis.
A mi me donau conseis
i an ets altres es blat bo.
Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare té una tanca,
cent lliures i un porcell,
una clova de figueres
i devers dues corteres
de blat i d’ordi novell.