D'es meu cor teniu sa clau
i jo no la tenc de vós:
estimat meu preciós,
com més va, més m’agradau.
Un temps sa veinada em deia:
“En Tal te comana molt”.
I ara s’ha girat es solc,
cada qual per ell peleia.
Mestre Antoni Vei, un dia,
quan era escolà major,
va robar es vestit millor
que dins l’esglèsia hi havia.