No deixaré de venir
ni de pujar aquesta costa,
perquè aquesta filla vostra
Déu sap sa pena que em costa
i no me’n podré servir.
Constància. Fidelitat
Llucmajor
Aspiracions i somnis, Carrer, Clan familiar, Desig, Déu, Erotisme velat, Festeig, Passió i enamorament, Peripècia, Relació pares-fills, Tristor
7a7b7b7ba
Mixta
5
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.