No deixaré de venir
ni de pujar aquesta costa,
perquè aquesta filla vostra
Déu sap sa pena que em costa
i no me’n podré servir.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Constància. Fidelitat
Llucmajor
Aspiracions i somnis, Carrer, Clan familiar, Desig, Déu, Erotisme velat, Festeig, Passió i enamorament, Peripècia, Relació pares-fills, Tristor
7a7b7b7ba
Mixta
5
2308
I
139
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.