Per mirar Son Ferragut
vaig caure d'una figuera.
Sa meva amor vertadera
voldria veure, i no puc!
No m'alegra res del món,
ni balls ni devertiments,
perquè los meus pensaments
a dins Ses Pastores són.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.