N’es tanto lo que ha plogudo
que qualcú ja s’ha bañado
i jo com enamorado
s’al•lota no m’ha volgudo.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
232
Volum
II
Altres cançons relacionades
A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
¿No vos és seguit a vós
tenir amor i patir fam?
N’hi ha que pesquen sense ham
i altres que pesquen amb dos.
Confesse’t i combregue’t,
que no tens hora segura:
si t’enquantr, no tendràs cura,
al•lota de can Llarguet.
Tradicionari de Mallorca
