Garrida, vostra hermosura
està dins un carreró.
Vós el voleu teixidor
mestre, i un fil l’atura.
¿Tan prest, senyors escrivans,
teniu ses plomes cansades?
Encara no hi heu posades
ses meves penes més grans.
Cabos, sergents, capitans
me diuen: −¿De què t’enfades?−
I jo te sospir debades.
D’es meu cor surten flamades,
bona amor, qui em causen danys.
Diràs an el qui t’envia
que es qui envia no hi va;
que amb tu no em puc explicar
com amb ell m’explicaria.