Si pel cas sentiu renou
a devers s’abeurador,
passau, no tengueu temor,
que és el dimoni major
que se’n du Na Ferriol.

He afinat un estelet
corrent darrere sa lluna.
Que he passada de fortuna,
Margalida, per veure’t!

¿No heu vist un bou que he perdut,
que estava malalt de rosa?
Mon cor no dorm ni reposa.
Senyor, dau-li quietud!