N’Amelis està malalta, N’Amelis, filla del Rei;
la vesiten duucs i ocmtes i tota la reial gent.
Quan sa mare la va veure: -Ma filla, ¿quin mal haveu?
d’aquella beguda que em dàreu, metzinada me n’haveu.
-No digueu un tal, ma fill; si no, vos condemnareu;
cridau el confés, ma filla, i llavó combregareu.
Com estareu combregada, després testament fareu.
-Oh, ma mare, mare mia, no vos agradarà gaire
el testament que faré.
Dels set castells de dins França, ni un vos ne deixaré.
-I a los altres, filla meva, ¿an equi los deixareu?
-Han d’esser per mes criades, perquè m’han servit molt bé.
-La cadena d’or, ma filla, ¿ane qu la deixareu?
-La cadena i la corona, el collar i les braceres,
com totes les joies meves, seran de la Mare de Déu..
A vós, perque sou ma mare, vos deix un dels mantos meus,
perquè quan aneu a missa, de mi vos ne recordeu.
-Ai, filla, la meva filla, ¿no res pus me deixareu?
¿I de les robes broidades, filla meva, què en fareu?
-Les d’or, seran per mortaia, que adornaran lo cos meu
posau-me el vestit de perles i la coixinera d’argent.
-No faceu aital, ma filla, perquè tot se podrirà.
-En ’ver-ho podrit la terra, llavò, mare, ja ho prendreu.
-Ai, filla, filleta meva, ¿això és lo que em deixareu?
-Ai, mare, la meva mare, vos deixaré l’espòs meu;
besau-ló i abraçau-ló, així com fa temps soleu.-
Son pare s’ho escoltava amb un ministre de Déu.
-Ai, filla, filleta meva,
¿què és això que m’heu dit ara? ¿Amb certesa heu sabeu?
-Ai, pare, lo meu bon pare,
després que jo seré morta, en cartes ho trobareu.
Més informació
Classificació
Esposa dissortada
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Ses al•lotes de Sa Plaça
no es renten amb sabó,
se renten amb vinagrillo
i s’empolven d’amidó.
Jo venia de pescar
quan s’al•lota se morí.
Un amic meu va dir:
-Baltasar, ¿tu per aquí
i enterren ta enamorada?-
Partesc com un ca llebrer,
snese esperar més tardança:
-Ja és morta n’Esperança,
a s’enterro jo aniré.-
A punt de pondre-se el sol,
campanes ja sent tocar;
ara deuen enterrar
la prenda d’es meu consol.
-Dau-me un vestit de dol
que a s’enterro vui anar.-
Quan vaig arribar allà,
sa gent ja estava mudada,
i va respondre sa mare:
-Entra aquí dins, Baltasar.-
Quan la vaig veure ajaguda,
amb ses mosques a l’entorn,
vaig dir:
-Que nostro Senyor mos don
una mort regonescuda.-
Quan la treien de ca seva,
que la duien a enterrar,
amb ciris i creu alçada,
sa mare la va besar.
-Adiós, fieta meva,
amb tu me’n voldra anar!
Que aqueixa hermosura teva
cendra haja de tornar!
Aqueis cabeis preciosos
que no els gosava mirar,
ara hi han d’arrossegar
els animals verinosos!
Bona nit, Verge Maria:
la meva ànima us coman;
per aquell amor tan gran,
que el dimoni no m’engan,
vós diré una Avemaria.
Tradicionari de Mallorca
