Com me mir es corredors,
es balcons i persianes,
encara me’n vénen ganes,
bona amor, de rallar amb vós.

-Bernat, ¿no n’estàs ferit,
d’es mal de damunt s’esquena?
-Sí fa, jo hi tenc una alena
que me puny seguit seguit.

Jo ja estic aconhortada,
estimat, que no em voleu.
M’heu carregada una creu
de catorze pams d’alçada.
Fins que l’haureu sospesada,
ses penes no em planyereu.
Sospesau-la, i veureu
quina pena tan sobrada!