En es reol de Na Lluca
s’hi ha posada talent:
d’onsevuia vénga es vent,
de qualsevol part trabuca.

Com te mir, clavell daurat,
qualque dona hi ha envejosa.
Bona nit, lluneta hermosa;
de tu reb la claredat.

Hermosíssim ramell meu,
treu es cap a sa finestra;
voldria tenir es cor teu
tan atracat an es meu
com es cabeis a sa testa.