Bona amor, ¿de qui duis dol,
que duis rebosillo negre?
La mar qui per terra frega,
de lluny la fa lluir es sol.

Jo voldria que et picasses
de branques de llimonera,
dins un avenc t’envencasses
sense mai tocar vorera.

Gràcies a Déu,
mon pare ja ve;
gràcies a Déu,
ma mare també.
A davall s’escala
hi ha un puput
carregat de seda,
de seda i vellut
que canta i sona
i fa cu-cu-cut.