Ara és hora d’anar a batre
i engegar es segadors.
’Vui en tenim vint-i-dos,
demà passat vint-i-quatre.
Una barca veig venir
per devers Cala Figuera.
No sé si deu esser En Pere
o En Juan, que deu venir.
En Pere durà torró
i En Juan durà castanyes.
Oh Juan de mes entranyes!
Oh Pere de ma tristor!
La noble ciutat d’Eivissa
és una ciutat real
perque tot l’any hi ha figues
sense haver-hi figueral.