Na Pereta, com camina,
fa es caminar generós;
ell du uns estufadors,
davall, de moltes colors,
tenyit d’escorxa d’auzina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Faldes, gonelles, mirinyacs
Poble
Artà
Núm de glosa
13
Volum
II
Altres cançons relacionades
Quan arribarà aquell dia
que jo tot sol poré dir
sense permís dels teus pares:
-Vaja, si anam a dormir!
Ses casades van a quatre;
ses viudes, a dos i tres;
ses fadrines, a no res.
Sempre vaig a lo barato!
Sa fia d’en Colau Xina
n’era tan fina
com un mirai:
té quinze pams d’oreia,
setze de ceia
i devuit de nas.
Tradicionari de Mallorca
