Altres cançons relacionades
Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Ell du elàstics de tres duros,
capell de dotze pessetes;
sa bufanda de butzetes
només en duen es curros.
Si s’estimat se fa frare,
jo monja me tancaré,
o donzella moriré
an es costat de mu mare.
Tradicionari de Mallorca
