A tretze de maig morí
Na Margalida Ensenyat:
ramell tan purificat
no n’hagueren encontrat
ni dins Sóller ni a Ciutat,
enc que ho ’guessen fet venir.

El món està ple d’embuis:
ho va dir un homo qui en duia.
A Horta mengen sa xuia
com es missatgese són fuits.

Alegria de coní
que va tenir Na Nicona:
se pensava que es seu fii
seria hereu de sa Torre.