Es major consol que tenc,
plorar com som tota sola.
Miquel, ningú me consola
més que Déu omnipotent.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desig, Déu, Soledat, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
1417
Volum
I
Núm de pàgina
104
Altres cançons relacionades
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Estimat, pena me dau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Tradicionari de Mallorca
