Una dona de l’Horta
que feia la torta,
la feia d’un ui:
qui la vol que la prenga,
que jo no la vui.
Sa mare alabava
sa seva fia:
i en una vetlada
cus una camia.
I ella no sap
sa guya enfilar!
Alerta, fadrins,
si us heu de casar!
Pegau fort a ses taiades
i estoviarem es pa,
i en haver-les acabades
matarem es de sa gla.