Corriola i peu-de-Crist
són qui m’embossen s’arada.
Jo a sa meva enamorada.
la conec amb so trepig.
Al•lota de sa Barraca
d’es camí de Llucmajor:
tu m’has robada s’amor
i la dus dins sa butxaca.
Ai Déu, i que ets de vellaca,
tapada amb so mocador!
Tu me daves faves, faves,
i jo no n’era afectat:
si me daves peix trempat…
si me’n daves, si me’n daves!