Una amb altra deien ses mules:
-¿No sues, damunt es coll?
Jo suu per tant de redol
tota sola per totes dues.
Si pel cas ta mare troba
conveniències millors,
digue-li: -Preniu-les vós,
que jo vui aqueix que és pobre.
Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna an es ponent;
garrida, sa meva gent
és tan noble com sa vostra.