Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Llucmajor
Assonant
45
IV
A la Torre Xica, a la torre Gran,
allà hi ha una nina que l’etimen tant!
De tant que l’estimen no la casaran.
Se’n va a la Riera, renta un davantal.
-¿De què plores, Pepa, de que plores tant?
-Plor de los meus pares que se moriran!
-Que mòrien, que mòrien, los enterraran!
Aquesta felanitxera
quatre mantes blanques té.
Si aqueix robo li surt bé,
es lladres duran bandera.
Si tu deixes Llucmajor
per anar a Horta, estimada,
no et veuràs assaciada
de pa de munició.
Es pa de munició
jo no dic que sia mal,
però té un gust tal qual
com una cerra grenyal
que s’atura p’es canyó.