Quan mir es vostros balcons,
portellons i persianes,
encara m’agafen ganes,
bona amor, de rallar amb vós.
¿Vols que et diga, Catanet,
sa vida d’un conrador?
S’hivern, se mor de baldor;
s’estiu, s’escanya de set.
No s’ho devia pensar
ell, el pobre malanat,
que li duguessen es cap
dins s’aprés de s’Heretat
d’allà on la va matar.