Na Margalida Guitzera
té cames d’escarabat.
Un dia va anar a Ciutat
amb so cap dins sa pastera.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Puigpunyent - Galilea
31
II
Madona, l’amo m’envia,
si no heu cuinat, que cuineu,
que per ventura tendreu
es llauradors, a migdia.
¿Que no t’agrada es gipó,
que t’has posat marinera?
¿Vols que et digui? De darrere
pareixs un esmolador.
Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!