Serra qui serra,
olles de terra,
quatre gerrers
qui serren peix.
Bum, bum, bum, bum,
bum, bum!
Bumbam, bumbam, bumbam!
Pim, patapam!
Quan jo sent cantar terroles,
sempre pens en En Lluís,
jove magre i malaltís,
perque anava de veroles.
Com tu voldràs, jovenet,
dir mal d’una altra persona,
fé una volta rodona
i, com el pago, mire’t.