El qui no se cansa, alcança,
i jo pens que alcançaré.
Mu mare, el vui sabater
per no haver d’anar descalça.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Amor, Aspiracions i somnis, Desig, Èxit i triomf, Oficis medi urbà, Relació pares-fills, Relacions de parella, Sabaters
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4247
Volum
I
Núm de pàgina
249
Altres cançons relacionades
Estimat, pena me dau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
