Na Catalina fa rues i no les sap compartir: una màrfega cosí, i amb ella foren dues.
Cosidores
Artà
¿Te pensaves tornar-hí, blanca com a flor de lliri? Debades passes martiri: qui no hi neix, no hi pot morir.
Que rigui qui té riaies: ja hem acabat de segar. Ara jo aniré a lligar, i farem ses acabaies.
Es quintar quedà penjat i es manobres descansaren: dues hores ja bastaren per desfer lo caminat.
