Ses pedres d’es meu carrer
me faran de testimoni:
tant de bé vui an En Toni
com an es moros d’Alger.
Cada dia dematí
an es lloc don una uiada;
si no us veig, prenda estimada,
de pena tenc de morir.
Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.