Sa guerrera és trapassera,
Juan, i t’enganarà,
perque quan te mira, fa
vista de flor de favera.
Cara de sol resplendent,
tot lo món il•luminau.
Com a dins l’esglèsia entrau,
los difunts fan sentiment.
Mirau què ha de fer la gent
d’es lloc a on habitau!
Voldria que sa meva amor,
en tornar xerrar de mi,
la picàs un escorpí
i que li fes un cocó
tan enfondo i tan rodó
com es pou de Son Marí.