Na Bet de Son Suau té un braç de mar que no tira. Ara el Rei se determina d’enviar-li tropa viva amb un barco esteranger.
Barques, barcos
Sineu
Roseta, vénc a dir-tè si em voldràs admetre, encara; perque, si no me vols ara, tot sol les hauré d’haver.
Es teu salero val més, sa noblesa i sa presència, que la ciutat de València i Barcelona després.
Ses robes de coco fi, endiana i mostassa i es fii d’es metge Bassa, ballant les fa desxondir.
