D’es budells d’es secretari,
llavò es d’es batle major,
duran a ca es teixidor
i en faran escandalari.
Me’n vaig a colgar, que és vespre;
jo estic a lo teu manar.
Com me sentiràs cantar,
treu es cap a sa finestra.
D’aquí veig Biniagual,
ses cases i es llorer,
però no veig lo meu bé
qui està en es tercer portal.