Mu mare és tornada veia,
per fer ses feines no hi veu;
garrida, si vós voleu,
poreu esser nora seva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1813
Volum
III
Altres cançons relacionades
A mi em pareixen pessetes
ses fisconades que em tires:
les pos dins ses maneguines
i sols no toquen voretes.
Majoral, un àngel passa
enrevoltat d’alegria
i ha dit que mos n’anàssem
a dinar, que era migdia.
Sa boira d’es dematí
s’és convertida en solei.
Jo dic an es meu parei:
-Fiet, no tens més remei
que tirar i dur-me’n a mi.
Tradicionari de Mallorca
