Altres cançons relacionades
Una rosa aponcellada
duis, garrida, en es cabeis.
Jo no sé com vós no ho veis:
s’enveja l’ha mustiada.
Pensant dir “sí”, vaig dir “no”;
això és lo que a mi em sap greu.
Vós comandau del cos meu:
¿Què més voleu, bona amor?
Si vós me tiràsseu macs,
jo vos tiraria pedres;
si em tiràsseu escudelles,
jo vos tiraria plats.
Tradicionari de Mallorca
