Una fadrina novella
que té molts d’enamorats,
¿són guerrers i van plegats?
Senyal que se riuen d’ella.
Sa cunyada em fa la pala,
i jo, tonto, no m’en tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.
Es lletja com ses aranyes;
¿com puc jo alabar-lè?
Sempre hi ha uis, i dic ver,
que s’agraden de lleganyes.