Dos a l’amo entretenien
i el me feien ballar,
i ets altres a registrar
per dins es rebost s’omplien
de lo restant que tenien
per tots ells lo endemà.
Advertesc tota la gent
que, en haver de matar es porc,
tanquin es rebost en fort
i no es fiin d’es jovent,
que, en criar-lo malament,
un abre se cria tort.
Qui es casa per interés,
a viure a pler renuncia.
Val més un punt d’alegria
que una torre de diners.
Un dia que plou i pitja,
qualcú es banya, i em sap greu.
Jo voldria tornar Déu
per donar a s’estimat meu,
cada instant, lo que ell desitja.