Es lletja com ses aranyes;
¿com puc jo alabar-lè?
Sempre hi ha uis, i dic ver,
que s’agraden de lleganyes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Artà
Núm de glosa
179
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa madona de Son Not
mos feia menjar a les fosques
i mos passàvem ses mosques
com miques de camaiot.
Cada dissabte deman:
-L’amo, deixau-me anar a Artà.-
Ell me diu: -No hi pots anar;
altres feines tens, Juan.
Jo esperava, havia estona:
`vui, demà t’engegaré.
Si no tornes, estaré
més contenta que fellona.
Tradicionari de Mallorca
