Mu mare bé m’avisava:
-Ma fia, no t’enamors;
mira que l’art és gelós
i n’has de quedar burlada-;
i jo aleshores estava
llesta i apareiada,
estimat, per servir-vós.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Capdepera
Camp Semàntic
Amor, Dolor i plany, Engany, Estimació i afecte, Festeig, Passió i enamorament, Relació pares-fills, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7b7a7a7a7b
Rima
Mixta
Versos
7
Núm de glosa
3117
Volum
I
Núm de pàgina
184
Interpretació
La mare de l’estimada ja l’advertia de que enamorar-se no sempre és bo; a voltes ens volem entregar tant que hi perdem.
Amb el pas del temps veu que la seva mare tenia raó; que quan era jove n’estava plenament enamorada i es va entregar tota al seu enamorat. No va voler escoltar a sa mare; però ara veu que tenia raó.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Mu mareta, jo m'esclat!
Que véngui tot d’una En Jaume,
que m'agafa mal d'espaume
quan no el tenc an es costat.
Tradicionari de Mallorca
