Son Espanyol, lloc ditxós;
en voldria esser madona
per fer s’escudella bona
a los pobres llauradors.

Dia vint-i-un de juny,
férem Pasco i devuit festes.
Vérem ses al•lotes llestes
jugant a l’ui.
I ses faves treien brui
victorioses.
Ses al•lotes més plantoses
i ets enamorats
anaven ben entonats.
I elles amb elles
recorrien ses capelles,
feien els passos,
miraven es bergantassos
mig de través..
Lo que té més interés,
sebre qui entra.
N’he apuntades més de trenta
a un pleguet,
que es diumenges fan rotlet
en es sermó,
i el pobre predicador
predic debades,
perque elles, entabanades,
no el s’escolten gens.
Emperò ja vendrà temps
que ho ploraran:
es dia que elles veuran
que se passeja,
dies feners i diumenges,
el dimoni amb sos filats
fent zig-zag, zig-zag, zig-zag!

Aqueixa cançó que cantes
la me’n tenc de dur a L’Horta
i la tenc de baratar
amb un tros de mula morta.