A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
Aquests jovenets vermeis
que em vénen a festejar,
jo els he d’arribar a fer anar
a ses Costes d’es Moreis.
Mu mare empenyo n’ha pres
que vol es gendre fuster
i jo el vui picapedrer,
ara ni mai duga res!
¿Que no té es braços sencers,
per fer feina en estar bo?
I, si no, ja en faré jo,
maldament mai faci res!