Mon pare sempre m’ho deia:
-El món està ple de pops,
ases, porcs, endiots, llops
que duen sa pell d’euveia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Engany, hipocresia
Poble
Manacor
Núm de glosa
1082
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si cada dia fos festa
i Nadal de mes en mes,
i Pasco cada setmana,
i sa corema mai vengués!
Santa Rita fa canyissos,
Sant Marçal fa cadirons
i li cusen uns calçons
per cosir-li uns manguitos.
A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.
Tradicionari de Mallorca
