¿Me vols dir quin plat hi ha
que tothom menja a voler
i el se’n tornen dur tan ple
com abans de començar?
Un plat de caragols.

Angela, fins ara he estat
‘n es cantó, qui t’esperava;
una missa han tocada
i tot sol hi som anat.

A nòstron Rei vui anar,
a nòstron Rei coronat;
si he fet algun pecat
que no l’hagi confessat,
que el me vulgui perdonar.
Senyor, jo vos tenc de rebre,
oh Jesucrist consagrat!
Si mal m’agafa es combat,
es combregar que em valega.
Bon Jesús, si Vós voleu,
entrau dins l’ànima meva,
preniu possessori d’ella,
regiu-lè, governau-lè
d’es modo que Vós voldreu.
Jo vos tenc de voler bé;
jo no us tenc de voler mal;
Bon Jesús, dau-me la gràcia
en haver-la de mester.
Una capella vui fer
per estar dins lo meu cor;
les claus d’aquesta capella
Cristo les ha de tenir,
solament que puga dir
que jo som senyora d’ella.
Fé’t enllà, mal esperit!
No em facis perdre es sentit
que em confés amb Jesucrist,
també amb la Mare de Déu
perquè com combregaré
estiga en gràci’ de Déu.