Altres cançons relacionades
Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.
Ses al•lotes campaneres,
en acabar es seu jornal,
se tanquen dins es corral
i bramen com a someres.
Soldat m’han fet, Margalida,
sense paga ni diners,
i el qui n’és causa tengués
quartanes tota la vida!
I, llavors, si se moria,
Déu en el cel no el volgués.
Tradicionari de Mallorca
