Molts me diuen que ell és vei;
jo dic: -No l’he de cuinar!
I en haver-me de casar,
no en vui d’altre sinó ell.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1794
Volum
III
Altres cançons relacionades
-¿Que et fan menjar llevat agre?
Jesús, que estàs de torrat!
-Si em `guesses vist l’any passat!
Saps que estava de més magre!
-De sa carn que et trobes ara,
¿encara et feien llaurar?
-No em deixaven aturar
sols a fer una fumada.
-¿No menjaràs una mica
i llavonses tendràs set?-
I ell diu:- Jo no crec
porer arribar a sa pica.
Jo estic tan cruixit d’amor
com la llimona sucada,
o una nau rebentada
que, dia de borrascada,
ha romput s’abre major.
Bona amor, a tu te n’ha pres
com un que va anar a dur ordes
del Papa, i foren bordes
i no valgueren de res.
Tradicionari de Mallorca
