Molta de gent se pensava
si jo dormia.
Altres deien si tenia,
en es cor, gota.
Mal de gota no en tenia.
-¿Que no veis quin baf de vi
que deixa anar?
No ploreu, no ploreu, no,
que demà ja estarà bo.
Si estava malalt,
estaria blanc
i ara està com sa sang
i ben calent;
això és vi i aigordent
que s’han topat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
Assonant
17
IV
El dimoni de sa sorda
va enganar es de Son Marrano.
I En Rafel Mariano
va compondre un canterano
de rels de figuera borda.
Dos qui miren,
dos qui escolten,
quatre qui fan es llit
i un tot sol que se colga.
Un ca.
Bona amor, a tu te n’ha pres
com un que va anar a dur ordes
del Papa, i foren bordes
i no valgueren de res.