S’anar i venir tant m’empipa!
Margalida, casem-mós!
Jo saps que ho trob d’engorrós,
venir en sa nit, de Païssa!
Un claveller a sa finestra,
de molta gent és mirat.
Sortiu-hi, clavell daurat,
que per vós se fa sa festa.
Ditxosos són los qui poren
aquí resposta tornar:
¿voleu-me dir, capellà,
quin abre en el món hi ha
que no és nat ni naixerà
i cada dia se’n moren?
L’olivera.