Dos qui miren, dos qui escolten, quatre qui fan es llit i un tot sol que se colga. Un ca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Llucmajor
58
II
Al•lotets, ’nem-mos a jeure i deixem-lo reverdir, que ara he afinat un bri que de baix torna retreure.
Vet aquí possessió que jo mai anomenava: amb s’Àguila no pensava, només des qui hi sou, amor.
Es dia que em vaig casar, vaig fer noces acabades: es dematí arengades, es migdia bacallà.
