Si n’eres com l’aucellet,
aniries per les altures,
veuries les amargures
que per tu pas, ramellet.

Qui mira, al cap i a la fi,
se lleva es mal pensaments.
“Cada cosa en es seu temps”:
fa estona que ho sent a dir.

Al•lotes, coïu arreu,
que ets aucells mos fan la guerra:
Ses que ara deixau per terra,
d’estiu les enyorareu.