Ai, Solanda! Ai, Solanda!
Que hi estic, densolandat!
Més valdria no haver nat
que haver d’habitar a tal banda.

Es senyors guarden ses cel•les
per descansar i dormir;
jo n’he d’arribar a coir
d’es teu ametler ses metles.

Jo li vaig dir: –Pelicana-
dalt es marge de son Frau;
-que si no tens dengue blau,
jo t’en faré un d’endiana.