Jesús! que estic de cansada!
En trobar cadira sec.
Jo coman a Sant Jusep
que em puga casar amb En Pep
que és un jove que m’agrada.

En el món vaig començar
a ses Francines voler bé,
i de llavò ençà me ve
ses Francines estimar.

Quan seràs damunt es moll
que a l’Havana te’n ‘niràs,
Juanet, m’enviaràs
una aferrada p’es coll.